dimarts, 8 de novembre del 2011

MONTSERRAT Magdalena superior "D. Anton" en solitari


-->
Després de la primera tempesta tropical censada, avui llueix un sol de tardor fantàstic. Així que després de la feina me'n vaig cap a Montserrat amb moltes ganes de trepar, com el company del dimarts no pot ho faig amb el  silenciós.
Tinc un parell de vies al cap per fer, però a mesura que m'atanso al Monestir, m'adono que hauré d'afluixar les meves pretensions doncs a quarts de sis ja és fosc, fins i tot dubto que pugui fer la Doctor Anton a la Magdalena superior. En fi si arribo abans de les 4 a peu de via m'enfilaré si no hauré de fer alguna rampeta de la part assolejada del Gorro Frigi.
Surto del funicular i cagant llets cap al meu objectiu, arribo a peu de via i ni em paro amb les bambes i la motxilla amunt, un cop a la R1, m'adono que hagués estat més còmode fer les operacions a peu de via, però ara ja no baixaré. M'enfilo per la segona tirada que és molt senzilla i continuo per la tercera que cada cop es posa més vertical i bonica, coi la tirada està força bé,  té quasi 60 metres, la motxilla la veig a la quinta forca. Un cop recuperada enfilo la quarta tirada de la via, si t'oblides dels bolts i escales un pel a la dreta, surt tot en un lliure aeri i molt bonic. Estic tan concentrat que ni m'adono que m'he quedat sense cintes. Després al baixar veig que a la R hi ha 4 cintes, no es pot anar amb preses. L'última tirada és de tramit.
Dalt al cim encara hi toquen els ultims raigs de sol, però cal que m'afanyi perquè no tinc clar que amb un 60 pugui baixar, en algun lloc havia llegit que amb ràpel de 60 s'arriba a peu de via. Em poso a la feina esperant no haver de fer algun invent. Però cap problema amb dos ràpels sóc a peu pla.
L'hora que és ja no em dona temps ni de fer l'Atila a l'Ullal de Magdalena així que avall, m'adono que vaig molt lent, incoscientment vui disfrutar aquest moment màgic a Montserrat, ni un turista i la foscor que va arribant li dona un caire especial que a molts ens té enamorats.

 Segona i tercera tirada

 L'amic silenciós

 En la tirada més maca de la via



 L'ombra de Montserrat




5 comentaris:

Josep Anton ha dit...

Molt bé Mingo. No perds el temps i aprofites al màxim. Veig que ja s'ha acabat el periode de mal temps. Aqui a NZ no ha fet un dia sencer de bon temps des de que vam arribar. No he vist tampoc cap paret de roca, atès que tot esta folrat de vegetació. Normal, no pare de ploure! Les vistes són com les de la passejada que veu fer per tot sants. Salut i a tibar força

joan asin ha dit...

Enhorabona Mingo, veig que encara aprofites les tardes.

Joan Baraldes ha dit...

Ei Mingo,
Una mica més i acabes escalant a la llum de la lluna !!
Truca'm si vols quedar pel dissabte

salut i a tibar

Gatsaule ha dit...

Quan em vas dir que treballaves????

Jaumegrimp ha dit...

Ei Mingo! encara vas aprofitar prou el temps per anar amb el company silenciós! a veure si aquest cap de setmana millora el temps!